READING FC – DERBY COUNTY

MILLES I LLIURES

“Homes, or, tresors i terra sagrada en abundància”, paraules que formen una definició tan general com discutida arreu. La presència masculina a la realitat* fou erigida amb flama, espurna i crits. L’or, com el carbó, la plata o d’altres minerals plora, avui encara, amb ulls de xiquetes i xiquets. Els tresors, en contextos d’hegemonia incivilitzada, són escassos i sempre en mans limitades i amb històries detallades en llibres manuscrits. I la terra sagrada, omple d’un color o d’altre, segons cap on resen, totes les parts del planeta, per raons, sovint allunyades de creences màgies, místiques o religioses. Va ser Dost Mohammed Khan qui va dir que, a la seva terra, l’Afganistan, “ho tenim tot”, mentre es dirigia al Virrei britànic de la Índia.

Entre la Índia i l’Afganistan la tensió va esclatar fins a dues vegades al segle XIX. Cap d’elles, va ser per desavinences entre Indis o Afgans. Com exemple del poder colonial i imperial que dominava el món llavors, britànics i russos trobaren en un territori, fins al dia d’avui, polvorí del món, una raó més, per massacrar, aquells que, poc els interessava Londres o Moscou.
Va ser al segon esclat bèl·lic, entre les tropes britàniques a la Índia colonitzada, i l’Afganistan el que provocà l’esclat monumental i artístic que ateny, a l’Afganistan i al Regne Unit de la Gran Bretanya, Escòcia, Gales i Irlanda del Nord.

El 27 de Juliol de 1880 un total de 25000 afganesos a les 10 del matí, atacaren les tropes britàniques comandades per George Burrows (un total de 2476) en lo que suposà la retirada de les resultants a la ciutat de Kandahar.

Al territori Afgà, la llegenda de Malalai, convertida en heroïna nacional, lluitadora en la batalla citada, s’estengué arreu de l’Hindu Kush. A Reading, un lleó de ferro colat de 16 tones presideix, des del 1884 els jardins de Forbury, lloant els combatents britànics en la batalla i la campanya a Afganistan. La guerra acabà amb victòria del bàndol on les víctimes tenien més valor, ja que utilitzava la unitat imperial de mesura.

CARNERS I REIALS

Per moltes, la millor lliga del món o el país on més gaudir del futbol. Anglaterra és el país bressol del futbol i els seus clubs, jugadors, tècnics i històries són a dia d’avui recordades com grans epopeies.
Ahir va començar la Championship. El tret de sortida el van fer els reials, al seu estadi actual: Madejksi Stadium. Un terreny de joc, que a més d’albergar els partits del Reading de la segona divisió anglesa, ho fa de partits de Rugby i de, com a mostra del futbol negoci del segle XXI, del centre de conferències Royal Berkshire per a la classe més elevada i el Millennium Madejski Hotel.  El club del comptat de Berkshire va mudar-se allí el 1998. Fins llavors, fou a Elm Park on els seguidors reials van veure al seu equip, des de la segona ronda de la FA Cup davant el Aston Villa el 1912, fins la victòria per penals al Coventry a les semifinals de la copa Simod.

L’equip que ha vist passar tènics com Alan Pardew, inaugura una categoria que va aconseguir mantenir, amb patiment, la temporada anterior. El seu 20é lloc així ho demostra. Aquest estiu, per això, el club va decidir fer una inversió important que a dia d’avui puja als 5 milions de balanç negatiu en fitxatges. Walker del Colchester, O’Shea del Sunderland, Sidoel del Ajax, Yiadom del Barnsley, Meyler del Hull, Méïté del Sochaux, Popa del Al-Taawon, Baldock del Brighton i McNulty del Coventry.

En front als de franges horitzontals hi hauran els carners. El Derby County ve ferit d’orgull després de quedar-s’hi a prop de l’ascens la temporada anterior. Aquest any, amb la incorporació de Frank Lampard a la banqueta, i les de Bogle del Derby, Evans del Reading, Elsnik del Reading, Mount del Chelsea, Josefzoon del Brentford, Wilson del Liverpool, Thomas del Derby i Marriot del Peterborough.

El partit es presentà com una primera ullada al projecte de Frank Lampard com a tècnic en una banqueta amb un repte majúscul, i l’inici d’una nova temporada del Reading a la Championship, amb projecció de millora. Finalment van ser els nois de Frank Lampard els que van aconseguir la victòria. En un partit on l’acció es concentrà a la segona meitat. Malgrat controlar la possessió i gran part del partit, qui es va avançar al marcador no va ser el Derby County sinó el Reading, després d’un gran contraatac iniciat pel futbolista que també acabà per rematar Jon Bodvarsson, arribat fa dos anys al Reading procedent del Wolverhampton. Després del gol del futbolista islandès, els carners seguiren anant-hi “come on” deia Lampard des de la banqueta. I poc va durar l’alegria per als de Paul Clement. Al 59, 8 minuts més tard, els de DerbyShire van igualar el match amb una rematada llunyana que no és capaç d’aturar el porter. Mason Mount fou golejador. El futbolista lligat en propietat al Chelsea és una de les promeses del futbol britànic per al centre del camp i, amb 15 gols en 19 anys ho està demostrant. Però l’esclat va arribar al minut 93 amb 50 segons. Quan, en la darrera acció del partit una centrada lateral posterior a una treta de banda acabà amb una rematada de cap, creuada, potent i llunyana de Tom Lawrance, arribat fa dues temporades del Leicster.

La victòria col·loca com a primer líder (de manera provisional) al Derby, i obre la porta a l’inici del futbol anglès, que seguirà avui amb la resta de la jornada a les categories inferiors. I a Desempat Forward ho seguirem amb atenció.

Podeu trobar un resum del partit i els gols aquí.

Per a més informació seguiu-nos al blog: www.desempatforward.blogspot.com
A la pàgina: www.desempat.cat
Al Twitter: @Desempatesports
o al nostre canal de youtube: Desempat Digital.
Si esteu interessats també en informació relacionada amb els esports digitals, el futbol digitat i més contingut podeu seguir-nos a: www.empatdigital.cat 

Ens veiem. Gràcies.